A un lloc com Atlantis, hi ha que guanyar-se’l. Ningú no pot simplement submergir-se en aquest espectacle surrealista sense almenys, suar una mica.
Sa Pedrera de Cala D’Hort (així és com es diu realment Atlantis) és una vella cantera de pedra marès que van utilitzar, entre altres coses, per aixecar les muralles de Dalt Vila. El que potser no sabien, és que en extreure els blocs de pedra i portar-los a Vila o Sant Antoni en vaixell, estaven creant allà una construcció igual de majestuosa.
Els talls a la pedra van esculpir surrealistes parets asimètriques i buits profunds que al omplir-se amb l’aigua del mar, es converteixen en piscines naturals. Per molt que intenti descriure-ho i encara veient les fotos més boniques, res es compara amb estar-hi, caminant per un paisatge tan increïble, com una obra d’art interactiva que vas descobrint a mesura que la recorres.

Per arribar (ara ve la lletra petita del contracte) has de caminar seguint els camins que baixen per una profunda i llarga pendent, obrint pas entre les pedres i els arbustos durant una bona estona.
Es triga uns 45 minuts aproximadament a baixar, depenent del ritme de cadascú, i es puja una mica més ràpid. No és una excursió recomanable per a ningú que no estigui en bon estat físic, embarassades, avis o aquells que pateixin de vertigen, ja que l’aventura pot no ser tan divertida.
Si et preguntes quina relació té aquest racó amb la famosa terra perduda d’Atlàntida que tants personatges de la història van desitjar trobar, la resposta és més aviat poètica. Els hippies que van trobar el tresor millor amagat de l’illa allà pels anys 60, van començar a anomenar Atlantis a Sa Pedrera, en honor a aquella illa mítica i als seus temples enfonsats que encara ningú ha trobat.
Encara així, la màgia del lloc és la mateixa, segurament potenciades per l’energia positiva que tantes meditacions i trobades espirituals s’han celebrat en aquest lloc, completament aïllat de la tecnologia i del món modern.
No hi ha cartells que indiquin el camí però pots guiar-te amb la localització que es veu al mapa per entendre per on anar.
I si et queden energies, allà a prop tens la Torre Des Savinar, també coneguda com la Torre del Pirata o del Cap des Jueu, construïda al segle XVIII per vigilar les costes de l’imponent Es Vedrà i Es Vedranell. Les vistes són espectaculars.

És un racó molt especial per als que estimem l’illa i l’única manera que es mantingui intacte, és protegint-lo de la nostra ignorància humana. Per això, si us plau no deixis cap rastre i si veus alguna brossa, recull-la. Cuida l’illa i l’illa et cuidarà a tu.
Detalls clau a tenir en compte: portar un calçat còmode i resistent, protector solar, aigua i alguna fruita per amenitzar el viatge, ja que les hores passen volant i el cos ho agraeix després de tanta acció.
Per últim, si vas, no oblidis compartir el teu viatge amb nosaltres. Afegeix #mysecretibiza i etiqueta’ns a les teves fotos, així entre tots ens inspirem a seguir descobrint els racons d’aquesta preciosa illa del Mediterrani.
Foto de portada: videomapa.es
